calma, desitjada calma…

per molts anys
m.


Un sol gest, un gest subtil. Cinc dits recolzats en un rostre, delicadament, com en una carícia. El braç trencant la diagonal del cos. El cap lleugerament caigut cap enfora, només uns centímetres, molt pocs. Tot just el necessari per fer volar els cabells i les idees i els neguits. Tot just l’imprescindible per gravitar, sense pes, lleugera, per damunt del sofà. En equilibri perfecte. Horitzontal. Per enlairar-se, flotant com una ploma damunt la taula, amb el cos relaxat i els ulls closos. Levitar i sortir volant per la finestra…

Un sol dispar per capturar, en un instant, l’emoció subtil, delicada, lleugera, voladissa, perfecta, de la meva mirada envers ella. Tan a prop i tan llunyana, es fa fonedís rere els vidres de la finestra. Per damunt dels arbres i les teulades, vola. Vola i s’eleva, com una bombolla de sabó transparent. Per travessar camins, carrers i cases. Fent-se boira sobre les teulades, fum a les xemeneies i llum entre núvols. Fonent-se, de sol, de suor, en cabdells de vapor. Ascendint, travessant atmosferes i baixant, de nou, arran de platja. Per fer-se mar, sal, marinada.

I jo, arrelat a terra, l’espero. Els peus s’arrapen a les rajoles fredes, trenquen la ceràmica i per les rescloses s’hi colen les arrels que em neixen dels dits. Traspassant capes i capes de ciment, regalimant llàgrimes vegetals. Espero. Les finestres obertes, de bat a bat. La taula parada. Els plats de porcellana fina, francesa. Les copes de cristall, buides. Els coberts de plata, simètrics. Assegut rere les estovalles blanques, immaculades. Esperant. Per devorar el seu cos, començant per les ales…

Però ella, pell líquida, plou sobre la pedra de les llambordes, fresca, s’esquitxa contra els vidres i entra per la finestra oberta del menjador. Fent-se mirall dels meus desitjos en un toll d’aigua al costat dels meus peus, per on beuen les meves arrels. Per on veig el meu reflex, i el d’ella, mirant-me. Obrint els ulls. Despertant del son, fent-se carn sobre el sofà.

I de nou, viva, tornar a respirar.

About these ads

7 comentaris on “calma, desitjada calma…”

  1. paragrafies escrigué:

    Felicitats, Anna!!! Per molts anys!
    i felicitats, Manel, pel regal… ;)
    Cadascú en la seva forma, oi? Molt xulo!

    (Per fi la foto que ho va començar tot, a paragrafies!)
    petons, parella!

  2. Anna escrigué:

    Una imatge, tancar els ulls, sentir el sol cremant el cos despullat de qualsevol dubte i por, respirar l’aroma d’un mar tan conegut i estrany alhora, descobrir de nou uns colors oblidats, tan purs i poderosos , parar el temps, formar part d’un quadre quasi irreal però alhora tan tangible i proper…., obrir els ulls i voler tornar a tancar-los per transportar-me de nou al meu paradís, al nostre paradís. Merci beaucoup

    • paragrafies escrigué:

      Voleu dir que cal que el text el faci jo …? Jo crec que el text acaba de néixer en aquest instant, i no l’he fet precisament jo… :)

      no voldria destorbar el teu, el vostre paradís…

  3. Anna escrigué:

    L’espero amb molta il.lusió i espero que com sempre siguis MOLT honesta i sincera ;-)

    • paragrafies escrigué:

      Espero que t’agradi! Un petit conte-metàfora… Una altra visió, molt personal, de la imatge. :)

      y.

  4. Quim escrigué:

    Moltes felicitats Anna pel teu aniversari, pel teu text, per la teva imatge.
    Molts petons i per molts anys.

    Un regal molt bonic Manel!

  5. Anna escrigué:

    Gràcies Quim!!! A veure si ens veiem ben aviat!! Petons


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 32 other followers