Portes i finestres

Quan arriba a casa encara no són les vuit del vespre. Deixa les dues bosses del supermercat a l’entrada i encén el llum, perquè comença a fer-se fosc i dins ja no s’hi veu gaire. Esbufega. Són cinc pisos sense ascensor, carregat amb dues grans bosses plenes de menjar, productes de neteja i una capsa de pastilles per dormir.

S’eixuga la suor amb el mocador i intenta refer-se de l’esforç.

- Ets tu, Martí?

- Sí, mare, qui vols que sigui?

- M’has portat les meves pastilles?

Ell no li respon. Torna a agafar les bosses i es dirigeix cap a la cuina. Obre la nevera i hi posa els productes frescos: els iogurts, la llet i els formatges. Abans de tancar-la en treu una ampolla de vi encetada i se’n serveix un got. Se l’empassa d’un glop, gairebé sense respirar, mentre sent la veu de la mare que remuga alguna cosa, de lluny. Se’n serveix una altra, però aquest cop decideix degustar-la més lentament. Assaboreix el seu gust a vi ranci, de bodega barata. N’ha comprat una altra ampolla perquè no se li acabi.

La mare segueix queixant-se en veu més baixa, és un lament que no calla mai. A vegades en puja el volum, i quan beu una mica fins i tot li crida.

- Aquí tens les teves pastilles. El de la farmàcia m’ha dit que no n’abusis tant.

- Ja saps que si no me les prenc no puc dormir. – li respon ella – Has trigat molt, on has estat?

- He vingut directe del supermercat, mare, només he estat fora una hora.

- Segur. M’apostaria el que fos que t’has aturat a parlar amb la portera. Aquesta dona està casada, Martí, no t’hi hauries d’embolicar…

- Però què dius, mare? Desvaries. Si gairebé ni em saluda, la Lola.

- Ja, si tu ho dius… He vist com te la mires quan ve a veure’m els dissabtes. No li treus els ulls de sobre.

- Va mare, deixa de dir bestieses i descansa. D’aquí a una hora faig el sopar.

Ella es queixa mentre ell li posa la capsa de pastilles damunt de la tauleta de nit.

- Em passo el dia descansant, no faig altra cosa – remuga la dona entre dents.

La deixa amb la paraula a la boca i surt de l’habitació sense tancar la porta. A la seva mare no li agrada estar tancada, diu que s’ofega entre aquelles quatre parets.

Ell se’n va cap al seu estudi i quan hi és dins, ara sí, en tanca la porta. Per una estona, deixa d’escoltar la veu de la mare. Tot queda en silenci, sense crits ni interrupcions.

Entre l’esforç de pujar les escales i el vi, està una mica marejat. S’asseu a la banqueta de fusta, que cruix sota els seus noranta quilos de pes, i comença a endreçar les fotografies. Ha preparat l’àlbum i ara només n’ha de fer la tria i posar-les per ordre. Agafa les tisores i en retalla tot allò que sobra, tot el que resulta accessori. No vol que res pugui destorbar-lo en contemplar-les, només vol centrar la seva atenció en les seves imatges, en elles i prou.

Fa anotacions al peu d’algunes fotografies, amb un retolador en oferta que ha comprat al supermercat. Cal recordar el lloc i l’hora, són molt importants. El nom no el sap, totes elles són anònimes, malgrat que fa tant que les observa que és com si les conegués de tota la vida.

En una hora ha acabat d’endreçar l’àlbum i està llest per començar una nova sessió fotogràfica. Són gairebé les nou del vespre i al carrer ja s’han encès els llums dels fanals. Apaga el focus de la tauleta i obre lleugerament el porticó i la cortina de la finestra. Apropa el trípode al vidre i hi encaixa la seva càmera amb objectiu telescòpic, preparada amb un rodet ISO 800 de color.

La primera a aparèixer és la veïna del quart pis, que acaba d’arribar a casa. Ha obert els llums del menjador i ha deixat la bossa damunt de la tauleta de centre. Desapareix de la seva visió i torna a fer-se visible a la cambra del costat. El llum és més dèbil però encara s’hi pot veure prou bé. Mentre la dona es despulla, ell comença a disparar. Encén una cigarreta i el fum li entela els vidres de les ulleres. Fuma tabac negre de contraban des de fa uns anys. Fora, està començant a ploure.

La dona s’apropa a la finestra, atreta per la pluja, i s’hi queda una estona, contemplant el carrer i la gent que s’apressa per tornar a casa. Per un moment, apuja el cap i sembla mirar cap a l’edifici del seu davant, just a l’alçada del cinquè pis, com si sentís la presència de la càmera.

Ell nota l’erecció que li comença a créixer sota els calçotets, i s’abaixa la cremallera per accedir-hi millor amb la mà que li queda lliure. La dona es gira d’esquena i es vesteix amb un camisó de màniga curta que li arriba pels turmells i no ensenya res que valgui la pena veure. Després, s’estira damunt del llit i obre un llibre que comença a llegir amb les cames arronsades i els genolls enlaire.

Veu com la dona s’arromanga el camisó a l’alçada de la cintura i comença a moure els malucs en moviments circulars, mentre amb les mans s’acaricia les cuixes. Apropa l’objectiu i el torna a enfocar de forma manual. De sobte, sent un crit i un cop sec dins de casa seva. Deixa la càmera i surt corrents cap a l’habitació de la mare, on la troba estesa cap per baix als peus del llit.

- T’estava cridant, per què no venies? – li retreu, des de terra – Com no em feies cas m’he intentat aixecar tota sola i mira què m’ha passat!

- Però per què no m’has esperat, mare?

- M’estava fent de ventre, què havia de fer, sinó? Ja no podia més! Es pot saber on eres?

Ell l’ajuda a aixecar-se i sent que l’erecció se li està afluixant entre les cames. L’acompanya al lavabo i s’hi està al seu costat fins que acaba, per vigilar que no torni a caure. Abans de dur-la al llit, obre la finestra perquè es ventili una mica l’olor que la dona hi ha deixat. Acaba de recordar que s’ha oblidat de comprar ambientador.

- Vols sopar, mare? Anava a fer una truita.

- No, estic molt cansada i no em trobo bé. Dóna’m la pastilla, que me’n vull anar a dormir.

- D’acord, té. – li apropa la capsa de Diazepan i un got d’aigua – Surto un moment a baixar la brossa, vols res abans?

- No, vés, però no triguis gaire.

Deixa a la seva mare al llit i surt de casa amb la brossa del dia. Conté les restes de l’esmorzar, les del dinar, set rodets de plàstic buits, un per cada dia de la setmana, i vàries compreses per la retenció d’orina, ja usades.

Després de llençar la bossa amb les deixalles al contenidor, s’atura un moment a la vorera per encendre una altra cigarreta. Són les nou i vint minuts. Ja no hi ha llum al balcó del quart pis, al número 15 del carrer d’Olivera. Creua la vorera i s’atura al davant de la porta del bloc. Pensa a trucar-hi, a despertar-la i convidar-la a un cafè, a trencar el silenci. El nom és visible al número del timbre: Família Rius Solà.

La pluja s’està fent cada cop més intensa. És una d’aquelles tempestes que marxen tan ràpidament com arriben, i agafen tothom desprevingut. Ell mira el fanal de la cantonada, on es poden veure les gotes que cauen cada cop amb més força. S’està mullant la camisa, i el cabell li regalima galtes avall, però no es mou. El cigarret ja fa estona que està apagat i té gust a tabac remullat entre els seus llavis. Es posa la mà a la butxaca i en treu la fotografia. Torna a llegir l’adreça que hi ha escrita al dors de la imatge, on s’hi pot veure una platja enorme plena de banyistes.

S’ho repensa i se’n torna cap a casa seva. La mare es deu estar preguntant què està fent tanta estona al carrer. Uns segons abans d’entrar a l’escala es gira i veu llum al segon pis, on hi viu una parella que s’acaba de mudar al barri. Deuen tenir uns trenta anys, com a molt. Segon primera, número quinze. Divendres set d’abril. Rodet tres-cents vint-i-vuit.


One Comment on “Portes i finestres”

  1. Mafalda escrigué:

    Feia dies que esperava la Laura…., ja torna a ser aquí…. que bé!!
    Petons Yola!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 32 other followers