El sexe dels àngels

Els dissabtes són dies de mercat, al barri. Laura sosté dues bosses pesades plenes de viandes mentre espera, pacientment, que arribi l’ascensor a la planta baixa. Avui ha pensat que per dinar farà una amanida, arròs amb sèpia i, de postres, mel i mató. Ha comprat vi a granel i gasosa per regar-ho tot i fer venir la guspira que provoca les migdiades llargues, aquelles que s’empalmen amb els capvespres i deixen el cap ple d’ocells negres i la boca pastosa…

Quan la caixa de metall colpeja el topall en arribar a la planta, sent unes passes repicar rere seu i tot seguit la veu de Lola, la portera. “Quina calorada, no, senyora Rius? Sembla que sigui estiu, això no és normal…” En girar-se per saludar-la, veu que l’acompanya un noi que no coneix. “Hola Lola. Sí, fa molta calor”, li respon educadament. “Miri, li presento el meu nebot, el Gerard, que s’estarà amb mi a partir d’ara”, diu Lola. De sobte, com si es tractés d’un secret, s’atansa a la Laura i, fent com si el noi no hi fos, xiuxiueja: “Sa mare, ma germana, ha hagut de posar-se a treballar a casa d’uns marquesos de Vilanova des que el malparit del seu marit va fugir amb aquella meuca de Barcelona… Ai perdoni! Què en sóc, de malparlada… Vull dir que, com els senyors volien criada però no criatura, me l’he portat a viure amb mi per un temps…”

Laura fa una ullada discreta a la criatura. El noi és alt i eixut, amb un aire distret i absent, però en posar ella els ulls per uns segons en les seves ninetes, la seva mirada la travessa com si sabés… com si la reconegués… Li sent una estrella de brillantor, una espurna maliciosa que es clava a les parpelles i li fa enrojolar la pell, envaint les galtes d’una cremor inesperada. Gerard somriu a mig camí entre àngel i dimoni, amb la gosadia dels adolescents, i es passa la mà pels cabells rebels i ondulats, un xic llargs, en un gest deliciós i embriagador, sense paraules. El silenci fa olor de suor fresca i xiclet de menta. “Nen, digues alguna cosa, saluda la senyora”, l’etziba Lola mentre li fum un calbot. “Aquest jovent d’avui dia, no saben d’educació ni de res, ja li dic jo…”

I l’àngel desapareix dins la porteria, deixant Laura clavada a terra, envaïda de primavera i palplantada davant Lola, que no para de xerrar.