Elle, la muse

Absent entre el brogit de les veus d’altres llengües,
les remors de marees en etern pleniluni,
les ombres en la boira que esborra les petjades,
la febre col·lectiva d’una lluna embogida.
Ella.

Ella, el silenci.
La primera i l’última, l’única, cap-i-cua.
anònima nereida, nimfa d’aiguaneu

Al Boulevard dels Somnis s’amaga, es refugia.
El seu esguard perdut a l’espill d’universos
en altres dimensions, en móns imaginaris.

Defugint la  mirada dels meus anhels;
la cerco.
No em mira. No em veu. Jo no existeixo.

Només ella. No hi ha res més, sempre ella.
El centre, la llum, la presència distant.
Enlluernadora efígie, immòbil i serena.
Vestida d’aire humit, polsim d’argent, etèria.

Com alquimista errant, conjuraré als poetes
per endinsar-me en ella. I sense el seu permís,
arribaré als seus ulls en forma de paraules.

………………………………………………………………………….

L’amant mut.


5 comentaris on “Elle, la muse”

  1. anònim escrigué:

    cherche l’acronyme

  2. daniel escrigué:

    J’ai rêvé tellement fort de toi,
    j’ai tellement marché,
    tellement parlé, tellement aimé ton ombre,
    qu’il ne me reste plus rien de toi.
    Il me reste d’être l’ombre entre les ombres.
    L’ombre qui viendra et reviendra
    dans ta vie ensoleillée.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s