Col·leccionista de silencis

Col·lecciono tresors de silenci en capses buides de tots tamanys, formes i colors. Guardo contenidors d’aire capturat, espais on preservar fragments de temps que acumulo i endreço als calaixos de la memòria.

A la meva col·lecció hi ha silencis hostils, generosos, prudents i màgics. També silencis de la mirada, de l’oïda, de l’ànima i del ventre.

En petites càpsules metàl·liques hi tinc amagats els més menuts: els de les paraules mai dites, els anhels sense destí, els retrets empassats i els sospirs inaudibles.

Dins cofres lluents preservo els tresors més preuats i difícils d’aconseguir: bombolles de sabó com efímers caleidoscopis, colors de llum a trenc d’alba i en la posta de sol, remors de vent ballant damunt espigues verdes i glops de sal en corrents d’aigua freda i transparent. El bagul més gran conserva el silenci d’un bes etern, amb gust de canya de sucre, d’una nit muda de promeses.

Hi ha caixes de cartró que guarden llàgrimes seques, ofegades abans de morir en sanglots al llindar dels ulls i el nas. També s’hi poden trobar enveges, rancúnies i odis inconfessables.

En taüts de pi hi tanco les absències, els amics perduts i els germans de sang a mil anys llum de distància.

Amagada sota les altres hi resta la capsa de les angoixes i les nits en vetlla, del son escapçat i les respostes perllongades, de les pors i els dimonis interns. De tant en tant en trec la pols i la deixo en un racó fosc, però accessible.

I damunt de totes, corona la col·lecció la caixa que conté el més silenciós de tots els tresors: la teva olor impregnada a la meva pell.

---