Afàsia temporal

Un sol rodó, feréstec,
despietat i brutal,
que mulla les ferides
que deixa el pas del temps
i esborra les arrugues
dels anys de mel i sucre.

Llunes en esferes
de cristall candent;
torxes de llum pels cecs
que peregrins avancen
com papallones mortes
abans del darrer bes.

I un déu vell, impostor,
cruel i foraster,
s’amaga rere màscares
d’ànimes caducades
que ven a un mòdic preu:
999 euros, llegits a l’inrevés.

………………………………………..

Afàsia de Wernicke:
f PSIQ/LING. Trastorn que crea dificultats d’expressió o de comprensió,
on la parla pot ser fluida però totalment desproveïda de sentit.


4 comentaris on “Afàsia temporal”

  1. paragrafies escrigué:

    El túnel com a metàfora de la bogeria, de l’afàsia, un transtorn mental que forma part de les paragrafies. Expressat a través de la contradicció de les paraules, que creen imatges oposades (el sol no mulla, i si són arrugues no són de mel…).

    “Temporal” perquè la pots patir temporalment, però també perquè és una “afàsia del temps”, que parla del pas de la llum a la foscor, de la vida a la mort. Al final, tots caminem cap a la mort, tot acaba sent una estafa (el camí en si mateix i el final), conduïda per un deu-buda-impostor que ens remet al retorn impossible a la joventut…

    Proposta especialment difícil per al meu company de joc, però excel·lentment resolta! Felicitats, Manel, per la tria de la imatge!

    • paragrafies escrigué:

      ja et vaig dir que la vaig fer meva l’afàsia, i que va estar a punt de passar de ser ‘temporal’ a ser crònica…..

      de totes formes, gràcies a tu per la proposta -vaig passar uns dies realment alterat, però motivat al mateix temps- i gràcies també pel comentari.

  2. afàsic/amnèsic escrigué:

    Que puc dir nois, l’afàsia ha entrat en la meva vida com una paraula que donava sentit a tants i tants anys de malentessos.
    De fet, el meu fill de 14 mesos em mira quan el parlo com si la patissim tots dos.Què diu ara el papa??. Ens passem la vida escoltant parla fluida però totalment desprovista de sentit per nosaltres.Qui no escolta cada dia parlars així?
    L’únic sentit esdevè amb l’absència de paraules.
    En silenci.
    Aleshores en mirem als ulls, reflexats al mitjorn
    en Erik i jo
    i ja no hi han més malentessos


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s