L’oracle i el lliure albir

De tots és sabut que a l’antiga Grècia, l’ofici d’endevinaire, visionari o oracle diví estava molt ben reconegut entre la població de l’època. Els que els consultaven, els feien ofrenes de gran valor en pagament de les seves prediccions, que al capdavall, predestinaven els seus destins com una llosa de la certesa.

Són ben coneguts l’oracle de Delfos, els temples d’Apol·lo i Atenea, les sàvies Píties… però hi ha un santuari sagrat injustament oblidat pels llibres d’història que conten els mites grecs de l’antiguitat.

Al bell mig del bosc de les heures i llorers que naixien a la vora de la font de Castàlia, un centenar de milles al sud de la cima del Parnàs, existia un petit temple esculpit en una cova al peu de la muntanya. L’habitava l’Oracle d’Eleutheria, consagrat a la divinitat de la llibertat.

Franquejava la porta del temple un ens amb forma humana que rebia els peregrins angoixats pel dubte i la necessitat de saber. Al capdamunt del seu gran rostre es podia llegir l’inscripció “Gnoqi Seayton” o “Coneix-te a tu mateix”, en grec original.

Aquell oracle tenia una particularitat única entre els de la seva espècie: invertia l’ordre de la conversa, responent primer amb les seves prediccions abans que les preguntes haguessin estat formulades pels consultants.

Això, que és prova d’una clarividència extraordinària digna d’admiració, desconcertava tant les persones que el visitaven, que oblidaven el motiu de la seva consulta, quedant muts d’enigma. Els sorprenia tant que no eren capaços de trobar la incògnita que s’adequava a les seves paraules i, d’aquesta manera, la porta restava tancada, sense facultat de mostrar el tresor que amagava dins del seu recinte sagrat.

Alguns tornaven a casa amb respostes sense pregunta, d’altres intentaven desxifrar què els convenia més com a enigma a aquella resposta tan oberta, i la majoria s’indignaven i expressaven la seva ira maleint una divinitat tan absurda i prepotent.

Amb el temps, l’oracle va anar perdent credibilitat, el poble el considerà un frau, i els visitants van deixar d’anar a consultar-lo, mentre la porta emmudia d’incomprensió i la mala herba creixia per tot, amagant l’entrada.

Ningú no s’adonà que, en el fons, totes les respostes existeixen ja fora d’un mateix, i que tan sols cal saber fer-se les preguntes adients per obrir la porta del tresor.


4 comentaris on “L’oracle i el lliure albir”

  1. paragrafies escrigué:

    Finalment ha caigut el blau a paragrafies…😉
    I quin blau!!

    Com no podia ser d’una altra manera, tu també tens la teva part de feina a la proposta 20. Avui m’ha vingut de gust explicar-te un conte…
    🙂

    yola

  2. paragrafies escrigué:

    doncs tornem-hi que no ha estat res….

    i gràcies pel conte

  3. macuro escrigué:

    que xula aquesta foto-dibuix…m´agrada força… veig que continua el periplo…

    endavant que és força entretingut sobretot quen el texte es converteix en endevinalla…

    Marcos

    • paragrafies escrigué:

      eo Marc, quant de temps!!!
      merci per les paraules, per seguir-nos i, sobretot, per haver participat! Has vist que ho hem penjat tot, oi?😉

      molts petons!
      yola


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s