Cançó de bressol per a un niu de vespes

Volia regalar-te un nou petit tresor.
El joc més fabulós, el premi més preuat.
Un univers de vida, una sorpresa constant,
l’espurna en els teus ulls, l’encanteri d’un mag.

Però ja no en quedaven
quan el volia comprar,
i torno amb les mans buides,
i estigmes als canells,
amb les ungles trencades
i arrugues a la pell.

El ventre sec, marcit,
farcit de ruscs de vespes,
inundat de tempestes,
orinant sang ardent.

Com autòmat els canto
al bressol dels laments,
als insectes que em dolen:
“on s’ha perdut el temps?”

………………………………………

Per a tu, que ets jo i nosaltres.


2 comentaris on “Cançó de bressol per a un niu de vespes”

  1. paragrafies escrigué:

    ufff…

  2. paragrafies escrigué:

    ho sé… ja t’ho havia comentat. En la línia de les afàsies o més difícil, no?
    i més “ufff…” encara pel que fa al significat.

    sense comentaris…

    sorry, havia de fer-ho visible.
    la propera, molt mes fàcil visualment, ho juro!
    🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s