Penal

A una petita localitat de la província d’Oaxaca, a Mèxic, hi ha un estadi de futbol abandonat que els veïns del poble anomenen, en privat, “el Maleït”.

Fa molts anys, quan l’equip ocupava els primers llocs de la classificació del torneig i es jugava el títol de la Lliga d’Occident en una final contra el Guadalajara, a pocs minuts del final del partit un dels jugadors locals va rebre una falta a l’interior de l’àrea. L’àrbitre va xiular la pena màxima i el davanter de l’equip es disposà a llençar-la.

Aquell gol podia decidir una lliga, així que en el precís moment en que el futbolista es disposava a xutar-lo, els cinc-cents espectadors que seien a les grades de l’estadi tancaren els ulls i aguantaren la respiració en una profunda inhalació col·lectiva.

De sobte, el rellotge del campanar de l’església es va aturar, deixant les seves agulles clavades a tres quarts de set.

Els cors dels espectadors van deixar de bategar; els pulmons, d’expulsar l’aire; les plantes, de fer la fotosíntesi; els insectes, d’aletejar; els núvols, de dibuixar somnis, i tot es va detenir en l’instant exacte en què el davanter va aixecar la cama dreta per llençar el penal.

La inspiració d’oxigen dels cinc-cents seguidors, congelada en el temps com una descomunal força centrípeta, aspirà tot el que trobà en una milla al voltant de l’estadi: cactus, palmeres, barraques, mansions, predicadors, botigueres, gossos, automòbils, senyals de trànsit, vies de tren, còdols, diaris i ocells migratoris.

Fins i tot, els cinc-cents espectadors, els vint-i-dos jugadors, els sis suplents, un àrbitre i dos jutges de línia foren absorbits per una turbina d’aire aspirat i de temps infinit.

Hi ha qui diu que encara avui, a tres quarts de set de la tarda, en l’estadi abandonat d’aquest poble completament desert, s’hi poden sentir les veus dels aficionats cantant el gol de la victòria, en un crit d’alegria profund i etern endut pel vent.


2 comentaris on “Penal”

  1. paragrafies escrigué:

    sócia, saps que no acostumo a escriure gaire, sobretot per no fer-nos sombra, però en aquesta cas et diré que ‘chapeau’.
    no puc evitar visualitzar l’escena mentre llegeixo i agafar aire al mateix temps😉

    i a sobre no ‘cau’ ningú🙂

    manel

  2. paragrafies escrigué:

    Gràcies soci!!🙂

    Per cert, “caure”, dius? Doncs d’alguna cosa semblant anava unaltra de les propostes que tenia per aquesta imatge, que finalment vaig desestimar…
    Un microrrelat:

    “Salt de perxa”
    “El saltador de perxa rus Sergei B. va batre el rècord mundial d’alçada a les darreres Olimpíades. Dos mesos més tard, els jutges encara estan esperant el seu descens a l’estadi per poder certificar els metres assolits i entregar-li la medalla d’or.”
    😉

    Salut!
    Yola


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s