L’alfabet dels terrors infantils

En la penombra dels dies d’hivern els mobles de la casa s’encongeixen i cruixen el seu dolor, les canonades de plom canten himnes d’esglai, el vent xiula elegies pels morts a les teulades i les espelmes de les llànties ballen danses de foc mentre capturen les imatges en clarobscur de les absències.

El fred s’instal·la al moll de l’os com l’epicentre d’un sisme, sacsejant les extremitats i congelant els icebergs del cos en forma de nas, orelles i dits.

De les ombres estant, en un racó del menjador, la vella Aurora cus de memòria camisons de cotó mentre a la vora del llum la seva néta Alba dibuixa al seu quadern la fesomia dels monstres infantils, a l’esguard de l’àvia.

Corrents d’aire, lliscant des del turó, obren sobtadament les finestres de la cambra i fan volar les cortines, jugant a enredar-li els cabells i desfer els llaços vermells de les trenes. Tal com arriben, marxen, i tornen a tancar els porticons sense enrenou, discretament.

A vegades, enduts pel vent, es colen a la casa els esperits de l’ombra, que dibuixen siluetes llargarudes a les parets. Ombres captives que allarguen els braços per tocar el cos dels vius abans de desaparèixer. Ombres que canvien de forma a cada instant. Ombres de famílies al voltant d’un llit malalt. Ombres d’animals que serpentegen per les parets. Ombres de braços gegantins amb ungles quilomètriques. Ombres que neixen en la penombra i s’alimenten de les hores nocturnes. A cada minut creixen i es multipliquen, movent-se agitadament com actors d’una escena esperpèntica.

Amb el temps l’Alba ha après a distingir la identitat dels esperits de la memòria, i a dir-los per la inicial del nom. A d’Àftenon, B de Bielis, C de Carmanium… i així fins a vint-i-sis lletres per a vint-i-sis noms obscurs d’ànimes en ombra amb les que viu, juga i s’asseu a taula cada nit.

De vegades, les figures ombrívoles li ensenyen coses viscudes, racons del passat d’altres temps i altres vides, i d’altres cops li mostren les hores que vindran. En aquestes ocasions, l’Alba llegeix els missatges amb la mirada atemorida, dibuixant tot allò que les ombres amaguen: els ulls, les boques i les vestidures dels que són apareguts en les premonicions escenificades.

Les pàgines del quadern són plenes d’estranys monstres: rèptils de set cues, caçadors amb el cap de destral, arbres de gel en flames, dones de pluja amb els pulmons ennuegats i els ulls transparents i líquids… i al final de tot de la llibreta, els fulls en blanc dels terrors invisibles.

L’Alba sap, perquè així li ho han mostrat, que un dia la seva àvia deixarà caure les agulles de cosir, obrirà els ulls cecs i amb un sospir, la seva ombra s’unirà a la dels vint-i-sis per començar de nou el recompte de l’alfabet de les ànimes: A d’Aurora, B de Bielis, C de Carmanium…


One Comment on “L’alfabet dels terrors infantils”

  1. paragrafies escrigué:

    títol i…
    bona nit, esperits entre les ombres!

    y.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s