Amnèsia

No entendre res, no saber on ets, què hi fas, allà.

Donar voltes i voltes, preguntar-te quin dia deu ser, de quin any. Notar calor i pensar que, potser, el calendari digui que avui és juliol. O potser agost. No saber, no recordar… no ser-ne capaç.

Mirar-te les mans i no reconèixer-les. Ni els peus, ni el pit, ni el ventre, ni el sexe nu. Sentir que no són teus, que estan fora de tu, en un cos que t’envolta el pensament, que conté totes les preguntes i no et dóna cap resposta.

No poder recordar el teu nom, la teva edat, ni on vius. No saber si algú t’espera o t’està buscant, si l’hauries d’avisar per dir-li que estàs perdut, que no saps on et trobes ni com hi has arribat.

No entendre com, ni perquè. Engolir el silenci de la memòria, el buit immens d’un oblit total. El d’un mateix, del propi jo, del més bàsic de tot. Sentir-se desolat, seguir donant voltes i voltes als records esborrats, continuar caminant sense rumb ni sentit, observant tot el que t’envolta sense reconèixer res ni saber quina direcció triar per seguir avançant.

No tenir res, ni documentació, ni una fotografia, ni un paper, ni unes claus, que et puguin fer recordar. No veure ningú a prop per preguntar-li si sap, si et pot ajudar, si hi ha algun lloc per algú com tu…

A poc a poc, esvair la por, anar-se calmant. Donar-se una oportunitat per sentir que tot és nou, acabat d’estrenar, un regal per obrir, un univers per aprendre. Que s’ha de començar a viure de zero, a respirar el propi espai, a travessar les portes dels dies que vindran, a dibuixar un passat que comenci avui mateix.

Aturar-se un moment per prendre aire i veure, de sobte, a uns pocs metres de distància, un objecte especial, simple, rodó, verd. No saber ni com, pronunciar la paraula “plàstic”.

I del plàstic al cubell, als castells de sorra, als matins de vacances, a les tovalloles de platja, als para-sols de colors, a les pilotes de Nivea, a les classes de busseig del pare, als musclos entre les roques amb els amics, als crits per dinar, a la truita de patates de la mare, al teu nom: “no et banyis després de menjar, Josep”, al final de l’estiu, al retorn a l’escola, a les maleïdes classes de matemàtiques, a l’estirada d’orelles del mestre, als exàmens de juny, a l’institut, als primers amors, a les primeres calades de cigarret, a les primeres festes, a la selectivitat, a la nota final insuficient, a la matriculació a Dret, als anys de carrera, a la novia formal, al seu nom, Maria, al dia del casament, als plors de la sogra, al viatge a Mallorca, a la primera nit de noces, al naixement del primer fill, l’Artur, al primer cotxe, als caps de setmana a Cunit, a l’ascens al despatx, al segon fill, l’Enric, a les nòmines mensuals, a les actes dels jutjats, als caps de setmana treballant al despatx, a les nits treballant a l’estudi de casa, als fills creixent i fent la seva vida, a la dona engreixant-se, a la vida que passa… I en un instant adonar-te que ho saps tot, de tu mateix.

I ser conscient que, de fet, haguessis preferit no saber-ne res, seguir donant voltes i voltes a la memòria, inventant la pròpia vida, construint un passat i un futur nous.

Donar-te una segona oportunitat.


7 comentaris on “Amnèsia”

  1. paragrafies escrigué:

    jajaja!
    manel, coneixent la meva natural predisposició a la innocència, quina gosadia la imatge!😀

    molt bé, repte acceptat! ;-P

    y.

    • paragrafies escrigué:

      m’han faltat les cometes a predisposició….😛
      aviam doncs que ens diu la teva innocència.

      manel

  2. paragrafies escrigué:

    que xulo yola…

    gran texte, que fa l’instant de la imatge força viu.
    li dona vida, ‘tota una vida’, a un moment de solitud, fragilesa i angoixa reciclada en il.lusió.

    malgrat el despertar…

    gràcies

    • paragrafies escrigué:

      a tu, per “obligar-me” a donar-li la volta a la meva primera impressió, i fer alguna cosa totalment diferent.

      ha estat un plaer, com sempre…😉

      y.

  3. sacacuartos escrigué:

    Felicitats a tots dos!!!
    La foto em va semblar molt bona quan la vas pujar i amb el text agafa un dimensió que et fa compendre què caram mira aquest home en pilotes. (visió simplista per un profà com jo).
    Molt xula aquesta proposta!!

  4. afàsic/amnèsic escrigué:

    que puc dir de l’amnèsia.. quin gran estat!
    fumando chocolate, o fumant maria sembla on ha caigut la proposta 25..
    que passa brother!!
    menys mal que el tio en pilotes, ha seguit caminant..

  5. mafalda escrigué:

    sorry, vaig al ralentí…
    però ha valgut la pena aquest temps de “inactivitat participativa” per gaudir d’aquest regal. M’ha encantat el text, la vida hauria de ser una segona oportunitat constant, però sobretot hauriem de ser conscient que tots tenim a l’abast aquesta segona oportunitat… s’ha de ser valent..


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s