Veus des del fons del glaç

Glaçons de gel dringant al fons del got de vidre. Amortint lleugerament l’impacte, dos dits llargs de whisky escocès Dalwhinnie vint anys, del color de l’or vell, amb vetes de coure i olor de fusta, préssec i vainilla ensucrada. El fred del glaç travessant les parets del cristall de Murano, anestesiant les puntes dels dits d’una mà fina, malgrat el gènere i l’edat, d’ungles polides, degudament tallades i llimades a la mida precisa que marquen els costums i la correcció estètica. Una inspecció ocular un pèl més minuciosa revelaria algunes pells mossegades i puntes esgrogueïdes per l’efecte del tabac.

L’altra mà, tremolosa, sostenint entre el palmell i els dits índex i polze una vella pipa de bruc encesa, carregada d’una barreja d’American Blend d’importació. A cada pipada, assaboreix el fum retingut a la gola, barrejat amb el gust melós i afruitat de l’alcohol al paladar, arrossegant el picant a la punta de la llengua, mentre els llavis s’entreobren per expulsar l’aire retingut en cercles expansius.

De tant en tant, en un gest elegant i delicat, s’extrau el mocador de seda italiana, brodat amb les seves inicials, de la butxaca de la bata de caixmir que duu nuada a la cintura. S’eixuga la suor de l’ample front i neteja els vidres de les ulleres Dior de muntura negra que utilitza per llegir el diari d’economia cada vespre. La temperatura de la cambra és elevada per l’efecte de la llar de foc, que està a ple rendiment i deixa escapar lleugeres espurnes i volves de cendra sobre el Kilim d’Istambul. Les flames cremant la fusta fan un murmuri crepitant que s’eleva per damunt de la peça de Jazz que sona al reproductor d’alta fidelitat, “Ev’ry Time We Say Goodbay” de Cole Porter.

Repassa la informació diària  de les accions de la borsa fins que es cansa de llegir la premsa econòmica i posa el diari damunt la tauleta de vidre, on prèviament hi ha deixat les claus del seu nou Jaguar XJ Luxury i la Blackberry que el manté connectat amb l’empresa els dies de lleure.

Observa el seu gos Roger, un vell Setter irlandès, que jeu davant la llar de foc mig adormit i que de tant en tant obre els ulls per veure si el seu amo fa el gest d’aixecar-se del sofà de pell on seu, per dirigir-se al jardí a estirar les cames.

Amb una mandra infinita el vell ca fa un gran badall i s’estira tan llarg com és, primer les potes davanteres i després les del darrere. Decideix apropar-se als peus de la tauleta, just entre les cames de l’home. Ensuma al seu voltant i comença a llepar amb insistència les taques de la catifa que han quedat visibles. La sang encara és fresca i el vermell, molt lluent. No trigarà a coagular i serà millor netejar-la abans que sigui impossible treure-la sense espatllar el teixit.

També cal repassar l’empunyadura de nacre del bastó, netejar-lo fins que quedi ben lluent, malgrat que ha perdut una petita peça del bec d’ànec en l’impacte. Potser serà millor desfer-se’n…

S’ajusta el cordó de la bata i surt al jardí, seguit de ben a prop pel seu gos, que remena la cua amb alegria. Pensa que aquest any les tulipes i anemones han florit abans de temps, malgrat les baixes temperatures i les glaçades nocturnes.

Potser per l’adob natural dels darrers cultius…


6 comentaris on “Veus des del fons del glaç”

  1. paragrafies escrigué:

    collons yola, ni un quedarà, ni un….

    • paragrafies escrigué:

      jajajaja!
      hem enviat els comentaris simultàniament!

      però no em diràs que la música no ho fa encara més pervers…
      jeje

  2. paragrafies escrigué:

    Primer post amb banda sonora…😉

    y.

  3. paragrafies escrigué:

    “…”
    – En sus cuentos breves el tema de la muerte suele aparecer con cierta frecuencia, ¿a qué se debe?
    – No es un tema privativo de mis cuentos, habrá notado que en la vida también suele aparecer con cierta frecuencia.
    “…”

    Fragment del microrrelat “Último cuento”, de Juan Carlos García Rey.

    • paragrafies escrigué:

      reflexió que has fet teva indubtablement…..

      • paragrafies escrigué:

        Of course, my darling…
        M’ha semblat irònica l’expressió “en la vida también suele aparecer con cierta frecuencia”… tanta freqüència com persones hi ha al món!😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s