Sortida d’emergència

20.01.2010 – 23:30 h

Fa més de dotze hores que sóc aquí, intentant trobar la sortida. Donant voltes i voltes sobre el mateix lloc, procurant no perdre el meu únic punt de referència, el cotxe, que he aparcat a la plaça C25 de la planta menys 6. No hi ha cobertura i, a més, m’estic quedant sense bateria. No he vist ningú en tot aquest temps, i no ho entenc. El pàrquing és força ple, hi ha molts vehicles, bé els hauran de venir a buscar en algun moment… Tampoc no ha entrat ningú, no he sentit cap soroll de motor, no hi ha hagut ni un sol moviment en tot el temps que sóc aquí, buscant la porta del carrer. M’ha estat impossible trobar-la a cap de les plantes. He pujat una a una per la rampa fins la primera, però res. Ni sortida, ni senyals, ni cabina del vigilant. Només parets i columnes. He cridat, he donat cops a les canonades, he buscat les càmeres de seguretat… Res. Tot sembla mort, abandonat.

Tinc gana, i estic profundament cansat.
M’estic començant a posar molt nerviós…

22.01.2010 – 9:30 h

Porto dos dies dormint al seient del darrere del cotxe. Quan em desperto, em rento al lavabo i evacuo els orins de tota la nit, o el que em penso que és la nit, allà dalt. Aquí baix no hi veig la llum ni la foscor de fora. Recorro una a una les sis plantes, des d’on tinc el vehicle aparcat fins a la primera, que hauria d’estar a peu de carrer. Busco qualsevol cosa que s’assembli a una porta, a una trapa, a un passadís de ventilació… No puc comprendre què ha passat amb la barrera d’entrada, sembla com si s’hagués esborrat, com si haguessin tapiat la sortida al meu darrere. No entenc què està passant. Sembla una broma de mal gust…

Potser sóc víctima d’una càmera oculta, potser es tracta d’un nou programa de televisió, cruel i delirant. Un experiment psicològic per veure si sóc capaç de sobreviure a una situació tan absurda i surrealista…

Doncs no els donaré el plaer de veure’m vençut, enfonsat. Tinc menjar per sobreviure tota una setmana. Per sort, ja havia fet la compra al supermercat abans d’entrar a l’aparcament de cotxes del centre comercial.

No he vist ningú en tot aquest temps.

24.01.2010 – 14:15 h

Estic molt espantat. Em suen les mans, tinc el cor accelerat, em costa respirar…

Avui he tornat a fer la ronda, com cada dia, des de les nou del matí -les 9:00 AM segons el meu rellotge-, buscant una sortida, una esquerda a la paret, un conducte a l’exterior… Caminant passadissos amunt i avall, comptant els mateixos cotxes, en una planta i una altra fins la primera, la menys 1…

Fa una hora m’ha agafat gana. He tornat a la menys 6 per fer un mos, però quan hi he arribat m’ha estat impossible trobar el cotxe. “A veure, no et posis nerviós, potser t’has equivocat de passadís…”. No, impossible. La plaça C25 era buida. Ni rastre. Per un moment pensava que les cames no em sostindrien… he notat com m’envaïa un atac d’ansietat, un pànic esfereïdor. No podia ser, era impossible que algú hagués mogut el vehicle, hauria d’haver passat per davant meu en algun moment, n’hauria sentit el motor…

He seguit el rastre d’una reguera al terra, just des del lloc on hi hauria de ser el cotxe, rampa avall. “Deu ser una fuita d’aigua de l’aire refrigerat…” He decidit baixar una planta, seguint la pista mentre avançava amb la clau per davant, accionant el botó per veure si s’encenia el mecanisme de la porta i, d’aquesta manera, poder-lo localitzar.

Finalment, he trobat el meu Opel Astra gris metal·litzat aparcat a l’ultima planta, la menys 9, plaça D66.

26.01.2010 – 20:25 h

Cada cop fa més calor. Camino despullat pel passadís, fent equilibris damunt les línies blanques pintades al formigó. No vull perdre de vista el meu cotxe. L’estic vigilant. De tant en tant, si sóc d’esquena, em giro per mirar de reüll que encara estigui aparcat a la D66, immòbil. Els seus dos ulls em miren, controlen els meus moviments. Espera un descuit per tornar a jugar-me-la. Em vol fer tornar boig…

28.01.2010 – 24:00 h

Espero que arribi algú aviat… només em queden dues llaunes de tonyina i una bossa de cacauets amb mel.


4 comentaris on “Sortida d’emergència”

  1. paragrafies escrigué:

    molt xula, la foto!
    la regularitat geomètrica, la saturació d’elements, el simbolisme dels rètols… i l’ús del blanc i negre, molt apropiat pel tema.

    Això sí, un altre repte…😉

  2. paragrafies escrigué:

    Homenatge a…?
    😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s