La visita

Sona el timbre de la porta, agut, insistent. Un cop i un altre. Des de l’espiell, l’home es pentina les celles amb els dits, lleugerament mullats per gotes de saliva. S’eixuga la suor del front amb el palmell de la mà. Es descorda la corbata i el primer botó de la camisa, amb un gest mecànic.

– Qui hi ha?

– Senyora Rius?

Tres segons. El dubte. La pausa.

– Sí, jo mateixa

– Senyora Rius, sóc Fermí Puig, de l’editorial Evangeli diví. Varem parlar per telèfon fa dos mesos, se’n recorda? Em va citar aquesta tarda a casa seva… Puc passar?

Deu segons. El neguit. La urgència.

– Un moment, si us plau.

Dos minuts. Fora el davantal a ratlles i les sabatilles morades de vellut. Em pentino el serrell, em cordo el primer botó de la camisa, m’alliso la faldilla. Massa curta, penso. La tela massa fina, quasi transparent, em temo. No hi ha temps per tants canvis. Obro, descalça. Tres panys amb forrellat.

– Bona tarda, senyora Rius, encantat de conèixer-la. Sóc Fermí Puig. Venia per mostrar-li l’enciclopèdia “Història de la Religió Catòlica”, recentment editada per l’editorial Evangeli diví i enquadernada en luxosos toms de pell, que estic segur li agradarà molt. Em permet que li ensenyi la col·lecció, tal com vàrem acordar per telèfon? Crec que està feta per a algú com vostè.

– D’acord… passi. Segui aquí.

Ja és dins. Ell ja és dins la casa, assegut al meu sofà, al bressol de les meves desemparances. Quaranta-tres, màxim quaranta cinc anys. Esprimatxat, de pell torrada, el muscle turgent sota la roba, la mirada fosca, les mans suades.

– Estava apunt de fer-me un cafè, en vol una tassa?

– Moltes gràcies, sí, li agrairia molt.

– Si em disculpa un moment…

Els peus nuus sobre el terra acabat de fregar. Una lleugera sensació de desgrat, un arrufar de nas. Serà millor calçar-se les sabatilles, malgrat tot.

– Té una casa molt bonica, molt… cristiana.

– Gràcies, és vostè molt amable.

La porta entreoberta de la cuina. Els ulls clavats a l’esquena, al bell mig del principi del clatell mentre el líquid brolla, escopint el beuratge espès, xiulant la febre de l’efervescència.

La veu arriba des del sofà. El color és greu, profund, vibrant…

– No em pensava que fos vostè tan jove, per telèfon em va semblar…

– Em penso que m’ha confós amb la meva mare. – ara començo a entendre per què no puc recordar aquella conversa – Cafè sol o tallat?

– Tallat, gràcies! La seva mare? Perdoni, em pensava…

– La meva mare va morir fa gairebé un mes. M’imagino que devia parlar amb ella abans que se l’enduguessin a l’hospital.

La mirada es fa més intensa. El silenci, incòmode. Un instant de perill sostingut.

– Em sap greu, no sabia…  Si l’agafo en mal moment puc tornar un altre dia…

La mirada enfrontada. La safata tremolenca. Dues tasses, dues culleres, un pot de sucre, una capsa de galetes Maria.

– No pateixi, no em molesta. Aquí té el seu tallat. Si a la meva mare li interessava, és possible que a mi també… Sucre?

– Dues cullerades, gràcies. (…) Doncs com li deia…

Mentre parla, remena l’escuma de la tassa de cafè amb la cullereta. De les puntes dels dits creixen unes ungles llargues, afilades, ennegrides pel sutge.

– És bo aquest cafè… torrefacte?

Dos passos endavant. Un moviment en zig-zag de les urpes. La camisa esquinçada, els botons rodolant cames avall. Esgarrapades als mugrons fins fer-me sagnar les sines. El seu nom, escrit a la pell en les ferides obertes: Heylel, l’àngel caigut, el més bell. Oberta, la pàgina cent vuit del darrer tom, la dona posseïda per la bèstia.

– Com pot veure, arriba fins a la història més recent. A l’últim volum hi pot trobar els discursos que va fer el papa Joan Pau II en tots els seus viatges al nostre país…

El ventilador fa volar els cabells en bufades intermitents. Subtils esgarrifances d’anada i tornada. Mosques volant en cercles frenètics al voltant del seu cap, coronat per dues banyes de cabrit recargolades, amenaçadores, esculpides amb el marbre de les ofrenes als morts.

Bat les ales de ratpenat cosides als omòplats, dues membranes d’insecte folrades d’escames, nerviüdes, apergaminades. El corrent d’aire de l’aleteig m’aspira, m’atrau, és una trampa.

– Quina calor que fa, avui… no troba? Devem estar a més de trenta cinc graus… Bé, com li estava explicant, la col·lecció consta de deu toms classificats per ordre cronològic…

La mirada penetrant, els ulls d’animal, de bèstia famolenca, clavats en la meva ànima. Em despulla les defenses. Em rendeix la voluntat i caic, perduda, aniquilada. Déu em perdoni…

– I el millor de tot, pot pagar-ho en còmodes terminis. Sis o dotze mesos sense interessos.

Un bony al ventre descobreix la cua, rígida, acabada en un globus vermell com punta de llança. En oscil·lants moviments de serp, lliscant, s’alça al meu davant, em separa les cames i em perfora les entranyes. Crido, gemego, no puc escapar-ne. Tres vegades sis, sacsejades violentes. Explota dins meu vessant el seu verí sedant, les aigües espesses del cafè amb llet calenta.

– És una oferta que tenim en promoció exclusiva pels primers cent compradors. No s’ho pot deixar perdre, és una ganga…

Em mossega la boca. Esputo la sang que brolla, espessa, calenta, desbordada.

– Així, què li sembla? Creu que li pot interessar?

Em mossego el llavi inferior. Em passo la punta de la llengua per la carn tendre de les genives obertes, humitejant-les. La sang té un cert regust a metall.

Tres Avemaries i un Pare nostre.

– On haig de signar la comanda?


2 comentaris on “La visita”

  1. paragrafies escrigué:

    res no és pas el que sembla, per a la Laura…

    aquest relat va com a homenatge als qui no els agrada llegir textos llargs al web… ;-P

  2. paragrafies escrigué:

    jajajaja! Què bona!!!
    y.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s