SOmnàmbul

Fotografia: Gemma

Va sonar el timbre i va començar al pati el partit de futbol.
Les classes, els profes, el primer amor i el viatge de fi de curs a Mallorca.
Va sonar el timbre i començàvem l’Institut.
Més classes, més profes, els primers petons, tancades d’estudiants, les drogues.
Va sonar la sirena i s’acabava el nostre torn.
Cap a casa després d’un dia de feina.
Una feina, un cap, uns companys.
Una altra feina, un altre cap, uns altres companys.
Sona una cançó i han passat quaranta anys.
Els cabells del color de la plata antiga.
Les mans amb records de les feines fetes.
Al cap un munt d’experiències que fan el motllo de la nostra forma.
Només ha passat mig minut, només ha passat mitja vida.

Text: Quim


2 comentaris on “SOmnàmbul”

  1. Elvis escrigué:

    Preciós i cert, felicitats m’encanta aquest text !!!

  2. Sacapuntas escrigué:

    Gràcies Elvis.
    Es triga menys de mig minut a llegir-lo però vaig estar dos dies per escriure’l i 40 anys recopilant informació.
    Celebro que t’agradi!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s