Culpable

Dos quarts de deu del vespre.

El dia s’adorm, lentament, tancant els llums de les cambres inhabitades, dibuixant retalls d’obscuritat al peu dels mobles que se’n lamenten, grinyolant el seu abandó, el seu oblit en una nova nit. Una nit més, d’un dia més, d’un temps que es mou en cercles, avançant i retrocedint eternament.

Travesso el passadís en penombra, creuant portes que tanco, al meu darrere. Cuina, lavabo, l’habitació de la mare.

–    Bona nit, que dormis bé!

De dins, un lleu murmuri, una cantarella letàrgica, un suau lament d’hores viscudes, de dolors impregnats als budells. I una subtil presència de sofre, fosca, esperant al costat del llit. Ja fa un mes que s’hi ha instal·lat, des del principi de la malaltia.

Segueixo passadís avall, dues, quatre, deu, vint rajoles d’argila del tauler d’escacs imaginari. La dama que avança, majestuosa; la reina sense rei, sense peons, ni torres, ni cavalls…

Davant la porta de fusta blanca, de doble fulla, deso les sabates damunt l’estora que em dóna la benvinguda. Descalça, alçada de puntetes, començo el ritual de cada vespre.

Encendre el llum de la tauleta, la bombeta esgrogueïda dins el conus de pergamí recremat. El focus projectant dèbils cercles de llum cap el sostre, en gradients de color rosa, salmó, sèpia, gris… Gairebé no es perceben els contorns de les figures, als quadres de les parets: el Sant Sopar, els pares de casori, el paisatge nevat de punt de creu… La lluentor dels marcs daurats també s’ha esmorteït en la foscor.

Posar l’alarma del rellotge a l’hora de sempre. Vuit trenta. Com cada matí, el so inexcusable, el timbre maleït.

Descordar-me lentament la bata embuatada, sis botons de colors dins sis traus, un per un. Plegar-la i col·locar-la damunt la cadira d’arpillera i pi ennegrit, als peus del llit. Després, hi van els sostenidors. Tres gafets, primer una espatlla, després l’altra. El fred de la rajola s’enfila pels peus, des de les puntes dels dits fins als mugrons, erectes i endurits en una esgarrifança elèctrica.

Posar-me el camisó de cotó que resta, tebi pel planxat recent, damunt del respatller de la cadira. Primer passa pel cap, pels braços, fins caure pel seu pes fins els genolls. Calçar-me les sabatilles de vellut, primer el peu dret, després el peu esquerre. Tres passos endavant.

Obrir el calaix de la tauleta. El llibre del marquès de la nit anterior, unes pinzellades de filosofia en el tocador, el record de la mare, les ulleres de llegir dins l’estoig de pell, els mocadors, la ploma estilogràfica, la llibreta ratllada. Agafar el tub de pastilles. Un glop d’aigua, dues càpsules baixant, corrent avall per l’esòfag. Una lleugera irritació a la laringe, un eructe sense sortida. Inspirar fort fins fer desaparèixer la sensació d’ofec.

Obrir les cortines del balcó… No. Avui no. Avui és nit de records, de reunió familiar.

Tanco les cortines blanques de fil, abaixo les persianes.

Obro les dues portes de fusta lacada de l’armari, m’envaeix el ferum d’humitat i lavanda. En trec la capsa de sabates de la memòria, folrada de flors de colors, grans, exòtiques, voluptuoses. La deixo damunt la vànova, l’obro, escampo les fotografies antigues d’escenes congelades en blanc i negre, d’ànimes retingudes del passat. El vel de núvia de la mare, la pila baptismal del meu bateig, el vestit de militar del pare… El pare. Alt, fort, el bigoti fi, el cabell ondulant pentinat amb brillantina, amb aquell perfum de taronja rància, la mirada perduda, la postura rígida.

De dins l’armari despenjo la seva jaqueta. La deixo asseguda damunt de la cadira. Les botes són al fons, damunt l’estoig del revòlver de reglament, al darrere del meu munt de jerseis de llana.

Lentament deixo caure el camisó fins els turmells, m’abaixo les calces, em descalço. Em miro al mirall de cos sencer del racó, al fons de la cambra. Un oval giratori, sostingut per dos peus de caoba en forma de T invertida. Un regal de l’àvia en herència, poc abans de morir. Deia que guardava les imatges de tots els que s’hi havien reflectit, una llarga estirp de dones de la família Rius. M’observo, nua, la meitat del cos a les fosques, el contorn fosforescent, il·luminat pel llum parpellejant de la tauleta. Massa pèl…

De sota el llit en trec el gibrell, la navalla d’afaitar, la brotxa, el sabó de glicerina. Aboco l’aigua del got, en faig escuma, m’ensabono aixelles, cames, pubis. Amb suavitat faig lliscar la fulla damunt la pell, tallant de base el borrissol de préssec i coco, fins deixar-la fina, llisa, suau. M’acaricio plecs i prominències, ossos i pelleringues. Em veig acariciant-me. Veig una mà que m’acaricia. Sento una mà repassant els contorns epidèrmics, i m’estremeixo.

Em vesteixo amb la jaqueta militar, em cordo els botons daurats, em col·loco correctament els galons, m’arromango les mànigues. No deixo de mirar-me. Veig el pare, descordant-se el cinturó, sostenint-ne la punta amb una mà, la sivella penjant a l’altre extrem. La mà dreta, esmunyint-se a través de la tela aspra, en el meu pit esquerre.

– Ets una nena dolenta. Molt dolenta… T’hauré de castigar.

De sobte, em bufeteja. Em veig caure de genolls, d’esquena al mirall, de bocaterrosa damunt l’extrem del llit. Imploro, somiquejo, “no ho tornaré a fer, ho juro”. L’estómac doblegat sobre la cantonada del matalàs, les natges lacerades. Fuetejades amb el cinturó, una vegada i una altra. El metall clavat en la pell enrogida, en carn viva. Petites perles de sang rodolant malucs avall.

Un dolor extrem. Pèrdua de visió. Ulls cecs. Desmai.

Vuit trenta. El timbre maleït de cada matí. Desperto, suada i adolorida. Apujo la persiana, el sol travessa la finestra. Sento el gemec del reclam moribund, a l’altra banda del passadís. En dues hores haig de ser fora de casa.

Avui serà un dia molt llarg, a la feina.


2 comentaris on “Culpable”

  1. paragrafies escrigué:

    el retorn d’una vella amiga…😉

    y.

  2. paragrafies escrigué:

    Com més me la miro, més inquietant em sembla…
    y.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s