Llenç en blanc

Desplego el cavallet, obro el maletí de pintures a l’oli sobre el suport de fusta i acomodo el tamboret plegable al seu davant. Els tubs estan col·locats per ordre, d’esquerra a dreta: blanc de zenc, groc de Nàpols, carmí, roig de cadmi, blau cobalt, verd maragda, terra ombra natural, siena torrat, ocre groc, negre marfil. Al damunt, l’oli de llinosa i l’essència de trementina. Sota els tubs, en un estoig apart, els pinzells de pèl de marta i d’orella de bou, plans, en forma de vano i de punta rodona. Hi ha alguns draps nets i un pot per abocar-hi l’aiguarràs. Agafada a la tapa per un gafet de metall, guardo la paleta quadrada de fusta, neta.

M’assec al tamboret. Trec un llenç en blanc de la bossa de plàstic, de seixanta cinc per cinquanta centímetres. La tela és de lli amb una imprimació de cola de conill i blanc d’Espanya, segons el fabricant. Col·loco el llenç sobre el cavallet en posició vertical. Ja puc començar a treballar.

No recordo res. No puc fer-me una imatge mental de les formes i els colors, ho he anat perdent amb els anys després de l’accident. Intento obrir els ulls de la ment per recordar els carrers, la gent, les olors, els edificis, els sorolls… però tot és buit. I el llenç segueix en blanc, davant els meus ulls morts.

Lentament, un lleuger so camina cap a mi, s’apropa i em submergeix en un ritme de circ, de ballarines en una capsa de música antiga, de quadres amuntegats, de roba estesa, d’olor a formatge fos i a vi blanc. I les mans comencen a moure’s a cada compàs, rítmicament, amb un ordre mecànic, obrint tubs i barrejant pigments, espessant volums i dibuixant pinzellades sobre el llenç.

Quan acabo, al cap d’unes hores, sempre pregunto a la Teresa el mateix.
– Què he pintat, avui?
Després d’una pausa, ella em contesta amb un to rialler, a cau d’orella:
– La Torre Eiffel! Avui has pintat la Torre Eiffel.

Al cap d’uns dies, quan la pintura està seca, repasso els volums que han deixat les pinzellades sobre la tela, acaricio les formes i sento la temperatura dels pigments. Aleshores, veig París en colors com si hagués estat allà algun cop, en una vida passada… i somric per a mi mateix.

De fons, segueix sonant un vals a l’acordió, una i altra vegada.


One Comment on “Llenç en blanc”

  1. paragrafies escrigué:

    Això et deixa espai per a una nova foto…😉
    y.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s