Aventura

Els tacons d’agulla ressonen a cada passa sobre el paviment d’argila i pedra polida, rebotant entre les parets rústegues del mas, maldestrament emblanquinades. Mentre la dona enfila solemnement els vells graons arrodonits de l’escala que separen el celler de les estances de la primera planta, regira la bossa de mà de Louis Vuitton que duu penjant de l’espatlla, per tal de trobar-ne el mòbil. Amb un gest gairebé mecànic, tantes vegades emprat, revisa el correu i les trucades entrants per, finalment, posar l’aparell en silenci. No vol que res la destorbi en les properes hores: cap senyal del món exterior, ni feina ni família, res en absolut. Aquesta nit és només per a ella, només per a ells dos, un espai de temps privat i furtiu, fora de tot i de tothom, en una masia aïllada envoltada de bosc i terres de conreu. Lluny de l’estrès, de la monotonia del seu matrimoni… És la seva aventura secreta.

Quan arriba al pis de dalt, en obrir la porta del passadís que condueix al menjador, l’envaeix amorosament una fragància d’espígol i mel. La masovera ho ha deixat tot preparat: un ram de flors silvestres recent tallades en un gerro de vidre, damunt la taula de pi; la llar de foc encesa, amb un munt de llenya a la vora per anar atiant les flames; l’estora de llana beix per jeure-hi al damunt, al seu davant; diverses espelmes de cera verge distribuïdes entre els llibres de les prestatgeries i una ampolla de vi negre per obrir, reserva de la casa, damunt el marbre de la cuina.

La dona s’ho mira tot amb un somriure prematur, com si s’imaginés el que passarà a continuació. De lluny, mentre el sol es va ponent rere les muntanyes i els ocells van apagant el seu refilet, se sent el soroll del motor d’un cotxe que s’apropa a la casa. Excitada, s’atansa a la finestra i descorre les cortines de ganxet per veure arribar el Volvo Coupé de color plata que coneix tan bé, especialment per dins… Amb una cadència sensual torna al bell mig de la sala i s’asseu a una cadira amb les cames creuades.

Amb quatre gambades, l’home puja l’escala fins arribar al saló on ella l’espera. Posa la mà a la butxaca de la jaqueta, comprova que el mòbil està en silenci. Tot controlat. Reconeix la dona enmig de la penombra, s’hi apropa. “No saps les ganes que tenia de veure’t…“, li diu amb la veu entretallada. Ella s’aixeca de la cadira, sense dir una paraula. Quan són l’un al costat de l’altre, les mans parles soles. Ell l’abraça, la grapeja, li abaixa el vestit fins a la cintura. Ella li treu la jaqueta i li descorda la camisa. Afamats, es llepen el coll, les orelles, els llavis… Entre gemecs, ella li abaixa els pantalons, el fa caure. Cauen tots dos, rodolen per terra i amb les mans es despullen el que els queda de roba. S’acaricien, s’engrapen, s’entortolliguen braços i cames. Ella li clava les ungles a l’esquena. Ell la penetra amb força, com una fera salvatge, amb els músculs tensos i els ulls en blanc. Després d’una dotzena de sacsejades, descarrega amb força dins el seu ventre.

En acabar, exhausts, es deixen caure panxa enlaire sobre l’estora, l’un al costat de l’altre. Descansen una mitja hora. De sobte, ella s’aixeca d’una revolada. Agafa la seva bossa de mà, l’obre. De dins, en treu el mòbil. “Cap missatge de casa?”, li pregunta ell. “Cap. Tot en ordre. Els nens estan perfectament, amb la cangur. Segur que s’ho estan passant la mar de bé sense nosaltres. Per un dia que els deixem sols…” – contesta ella – “Què, obrim l’ampolla de vi?”. I tot seguit, li pica l’ullet amb coqueteria.