Caiguda i descens

Són quarts de dues del migdia. L’aire, humit i espès, desprèn un baf intens de gessamí i roses primerenques. Laura, carregada amb un cabàs ple de roba de llit eixalavada, puja el darrer tram d’escala que duu al terrat de l’edifici, esbufegant per l’esforç. Un cop hi arriba, deixa el cabàs al terra i comença a desplegar els llençols molls damunt l’estenedor comunitari.

Al seu darrere, la porta de la caseta on viu la portera és oberta de bat a bat. De dins, en surt una música eixordadora, un ritme modern i frenètic que envaeix l’espai de paraules estrangeres. De ben segur blasfemes i obscenes, pensa Laura mentre es persigna i besa la medalleta de plata que li penja del coll. Aleshores, en una escletxa entre les teles, el veu.  Al seu davant, llarg com una espiga, un Gerard adormit i pràcticament nu jeu cap per avall damunt una gandula de plàstic. Per tota roba, uns calçotets aparracats cobrint les natges. Sota el cap, ambdós braços doblegats, fent de coixí. Les cames, eixarrancades, pengen a banda i banda de la gandula. Els cabells, desarranjats, dibuixen camins sobre les espatlles i la pell, envermellida pel sol, resplendeix amb un fulgor vellutat que encega la mirada.

Com atreta per un imant, Laura s’atansa lentament al seu costat, sense fer soroll. Quan hi és a un pas, just a tocar, es deté i l’observa amb fascinació. Els omòplats dibuixen el principi d’unes ales invisibles, la turgència del muscle on neix el borrissol de plomes dels arcàngels i les membranes dels dimonis…

Tot el cos li batega a un ritme accelerat. Canells, estómac, sines… En un impuls irrefrenable, aliè a la seva voluntat, Laura atansa una mà tremolosa a l’esquena del noi, aturant-se a escassos centímetres de la seva pell. La calor que desprèn li crema les puntes dels dits, enfilant-se pels braços i el coll fins fondre’s com cendra als seus llavis. Inesperadament, en Gerard es gira panxa enlaire d’una revolada, provocant un lleu frec involuntari, un contacte subtil dels dos cossos. Paralitzada, incapaç de moure’s, veu com el noi obre els ulls, parpelleja i, amb un gest audaç, li aferra el braç i l’apropa cap a ell. Laura es deixa caure damunt la gandula, incapaç de fugir, mentre de fons una veu d’ultratomba xiscla “Highway to Hell”…